Primària integra el joc d'escacs dins el currículum

En els escacs, a vegades es guanya, però sempre, sempre s'aprèn

Algú va dir que l'aprenentatge no podia ser un joc. S'equivocava, ja que aquesta és precisament la seva finalitat en la infantesa: Els nens aprenen i perfeccionen habilitats i aptituds en un entorn segur.

Els escacs  són un reflex de la vida moderna. Un tauler, amb  32 peces col·locades en diferents posicions és informació, i no poca. Per fer-nos una idea, un jugador pot realitzar 16 diferents moviments inicials (qualsevol dels peons blancs, moguts una o dues caselles), mentre que el nombre de possibles disposicions del tauler ascendeix a aproximadament 70.000 després de 4 moviments.

El veritable coneixement està en la capacitat d'analitzar i filtrar aquesta informació, què és important i què no ho és, de manera que ens porti a prendre decisions útils, decisions amb un fi, com el d'una jugadora d'escacs que analitza diferents vies per salvar-se d'un escac. En les seves primeres partides, els moviments són impulsius, no arriben a veure tan sols la jugada amb la qual li contestarà a la rival. A mesura que avança el curs, els seus moviments cada vegada són més mesurats. Això aporta un benefici transversal, ja que el desenvolupament de la pensada estructurat i el raonament lògic a primerenca edat afavoreix la presa de decisions dins i fora del tauler. No obstant això, un dels majors beneficis dels escacs, que potser passa desapercebut, resulta evident ja des de la sessió zero. Quant repartim taulers i peces d'escacs a les estudiants de 1r i 2n d'Educació Primària, veiem aquesta por a equivocar-se. La reacció davant els errors en aquesta etapa primerenca és molt variada. Mentre algunes alumnes gaudeixen el joc encara que la rival els hagi buidat el tauler de peces, altres es bloquegen quan els capturen un sol peó.

A classe, amb l'adequat reforç positiu, es millora la gestió de la frustració i es motiva a seguir jugant i a descobrir jugades alternatives, noves maneres de protegir-se, d'atacar. Fins i tot ens trobem casos en què les pròpies alumnes s'ajuden i s'ensenyen entre elles, en comptes de guardar-se els seus "trucs" per aixafar la rival. Aviat perden la por a equivocar-se i descobreixen que la pèrdua d'una peça no és la fi de la partida. I encara que així ho fos, s'emporten una experiència que els farà prendre diferents decisions en la següent partida.

I és que en els escacs, de vegades es guanya, però sempre, sempre s'aprèn.

Jose Esteban Torra

PROFESsOR D'ESCACS PRIMARIA

*Podeu llegir l'article sencer a la revista 2019-2021 de la Vall. (Apartat Actualitat-Publicacions)