ALUMNI. Experiències de vida

Aquestes últimes setmanes de la meva vida penso que han estat les més intenses que he viscut mai.

Com a metgessa resident de Medicina Interna a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona m'ha tocat estar en primera línia amb els malalts de COVID-19. És difícil definir com et sents o què en penses quan són tantes les experiències i emocions viscudes en poc temps. Per una banda he vist com la malaltia s'ha endut sense pietat els més vulnerables, els que en moltes ocasions no els ha pogut acompanyar en aquelles hores cap ésser estimat.

El patiment dels pacients, dels familiars i del personal sanitari quan veies que, per molt que ho intentessis, no podies fer res, ha estat molt profund i encara m'està costant de pair. Però, emmig d'aquesta tristesa, es barrejava un sentiment de satisfacció quan, gràcies a l'esforç, veies com molts dels pacients, mica en mica, recuperaven la salut i podien tornar a casa.

En part, penso que he estat afortunada d'haver pogut estar a primera línia, i no perquè sigui millor que els altres, sinó perquè la meva professió així ho ha permès. Mentre d'altres no podien sortir de casa seva ni estar amb els seus estimats, jo he pogut seguir treballant i dedicant-me als qui més ho necessitaven. Procurant no deixar mai de somriure, brindant una paraula amable, tractant els qui estaven malalts, ajudant-los a morir en pau.

M'emporto l'alegria dels pacients de la UCI quan els pujaven a planta perquè ja estaven millor, els aplaudiments cada vegada que donàvem d'alta un pacient, els "gràcies doctora per tot el que heu fet"...

Aquests dies he pogut palpar la comunió dels sants perquè sabia que moltes de les oracions dels més estimats i de molts altres, anaven cap el personal sanitari que dia rere dia hem tret força per anar a treballar. No negaré que molts dies he arribat plorant a casa ni que en algun moment l'esgotament m'ha impedit veure-hi amb claredat, però el que puc dir és que d'aquesta situació he après moltes coses...

Valorem el que tenim, disfrutem de cada instant de la nostra vida i donem gràcies a Déu perquè estem vius, podem seguir vivint i podem seguir estimant!

Anna Maria Febrer Nafría

PROMOCIÓ La Vall de Lavansa II